Richard Pryor

Richard Pryor
	; Foto publicitària de Pryor per a una de les aparicions de Mister Kelly, 1968–1969 (1969)
Biografia
Naixement	(en) Richard Franklin Lennox Thomas Pryor ; 1r desembre 1940 ; Peoria (Illinois)
Mort	10 desembre 2005 (65 anys); Encino (Califòrnia)
Causa de mort	Causes naturals (Infart de miocardi i esclerosi múltiple )
Dades personals
Formació	Peoria High School (en)
Activitat
Ocupació	actor de televisió, periodista, autobiògraf, productor de televisió, guionista, actor de cinema, comediant, director de cinema
Activitat	1963 – 1997
Membre de	Writers Guild of America West
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Segell discogràfic	Warner Bros. Records
Família
Cònjuge	valor desconegut (1960–1961); valor desconegut (1967–1969); Deborah McGuire (1977–1978), divorci; Jennifer Lee Pryor (en) (1981–1982), divorci; Flynn Belaine (en) (1986–1987), divorci; Flynn Belaine (en) (1990–1991), divorci; Jennifer Lee Pryor (en) (2001–2005), mort de la persona
Parella	Deanna Richards (en) (1964–1965)
Fills	Rain Pryor; ( Shelley R. Bonus (en) )
Cronologia
1990	derivació d'artèria coronària
novembre 1977, 1990	infart de miocardi
	Premis (2006) Premi Grammy a la carrera artística; (1998) Premi Mark Twain a l'humor Americà; (1982) Grammy al millor àlbum de comèdia, per l'obra Richard Pryor: Live on the Sunset Strip (en) ; (1976) Grammy al millor àlbum de comèdia, per l'obra Bicentennial Nigger; (1974) Grammy al millor àlbum de comèdia, per l'obra That Nigger's Crazy (en) ; premis del Sindicat de Guionistes dels Estats Units; premis Primetime Emmy; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Richard Franklin Lennox Thomas Pryor (Peoria (Illinois), 1 de desembre de 1940 – 10 de desembre de 2005) va ser un humorista, actor i escriptor estatunidenc. Va arribar a un públic ampli amb les seves observacions contundents i el seu estil de narració, i és àmpliament considerat com un dels humoristes més grans i influents de tots els temps.

El treball de Pryor inclou les pel·lícules concert i els enregistraments Richard Pryor: Live & Smokin' (1971), That Nigger's Crazy (1974), ...Is it Something I Said? (1975), Bicentennial Nigger (1976), Richard Pryor: Live in Concert (1979), Richard Pryor: Live on the Sunset Strip (1982) i Richard Pryor: Here and Now (1983). Com a actor, va protagonitzar principalment comèdies com Silver Streak (1976), però ocasionalment drames, com ara Blue Collar (1978) de Paul Schrader, o pel·lícules d'acció, com Superman III (1983). Va col·laborar en molts projectes amb l'actor Gene Wilder. Un altre col·laborador freqüent va ser l'actor/comediant/escriptor Paul Mooney.

Pryor va guanyar un premi Emmy (1973) i cinc premis Grammy (1974, 1975, 1976, 1981 i 1982).^[1] El 1974, també va guanyar dos premis de l'American Academy of Humor i del Sindicat de Guionistes d'Amèrica. El 1998 se li va lliurar el primer premi Mark Twain del Kennedy Center d'humor americà. Va figurar al número u de la llista de Comedy Central dels millors humoristes de tots els temps.^[2] El 2017, Rolling Stone el va classificar el primer a la seva llista dels 50 millors monologuistes còmics de tots els temps.^[3]

↑ «Richard Pryor» (en anglès). Recording Academy Grammy Awards, 23-11-2020. [Consulta: 8 gener 2022].
↑ «Why Chappelle is the man» (en anglès). Vox Magazine, 30-09-2004. Arxivat de l'original el 14 setembre 2016. [Consulta: 8 gener 2022].
↑ «The 50 Best Stand-up Comics of All Time» (en anglès). Rollingstone.com. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2017. [Consulta: 8 gener 2022].

[1] «Richard Pryor» (en anglès). Recording Academy Grammy Awards, 23-11-2020. [Consulta: 8 gener 2022].

[cc-2] «Why Chappelle is the man» (en anglès). Vox Magazine, 30-09-2004. Arxivat de l'original el 14 setembre 2016. [Consulta: 8 gener 2022].

[RS-3] «The 50 Best Stand-up Comics of All Time» (en anglès). Rollingstone.com. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2017. [Consulta: 8 gener 2022].

[1]

[2]

[3]